La Cova-dolmen de la Riera Quarantena-II (Roses, Alt Empordà) / Josep Tarrús, Enric Carreras, Àngels Custoja, [et al.]



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 289-300 : il. (Arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La cova-dolmen de la Riera Quarantena-II (Roses, Alt Empordà) va ser descoberta l'any 1999 i es troba a uns 50 m al sud de la cova-dolmen de la Riera Quarantena-I, descoberta l'any 1998, amb la qual forma un grup sepulcral del neolític final-calcolític (III mil·lenni aC), contemporani de la darrera fase dels sepulcres de corredor de la mateixa zona del cap de Creus. Durant la seva excavació, l'any 2000, es varen localitzar alguns fragments de ceràmica a mà que corresponien al neolític final-calcolític i a l'edat del bronze final, alhora que es va poder definir la seva arquitectura. Es tracta d'una cavitat natural, formada per fractura en el gneis local, que s'aprofita com a cambra funerària. Davant seu, un corredor curt, format per lloses clavades i murs de pedra seca, dóna accés a la cambra funerària. A l'entrada d'aquest passadís, a la banda dreta, hi havia plantada una estela-menhir de forma antropomorfa.

Quatre dòlmens i un menhir nous a Portbou (Alt Empordà) : Una troballa singular entre els anys 2004 - 2007 / per Enric Carreras, Josep Tarrús
Carreras, Enric


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 99-114 : gràf
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Al municipi de Portbou (Alt Empordà) només es coneixia un dolmen abans de l'any 2004, el del Coll de la Farella, cavalcat entre aquest terme i el de Cervera de la Marenda, que ja va ser citat l'any 1981 per Jean Abelanet, l'investigador nord-català que més ha treballat en l'estudi dels monuments megalítics del Rosselló. En un sol any, el 2004, un estudiós de Portbou i la seva dona, Zwentiboldo Strohecker iM. José Noves, varen ser capaços de localitzarne tres d'inèdits i un possible menhir entre els mesos de febrer i abril de 2004. Per rematar la feina, l'any 2007 encara varen identificar un altre dolmen, prop del trobat en primer lloc, que completava aquesta magnífica collita de quatre dòlmens i un menhir nous a Portbou, un terme que estava estranyament buit de monumentsmegalítics. Aquests dòlmens varen ser batejats, tenint en compte la toponímia local, Pic de l'Àguila-I, Font del Ginebró, Pla del Ras, menhir de la Font de Taravaus i Pic de l'Àguila-II. L'estudi que presentemvol deixar constància de la presència d'aquests monuments megalítics de la banda oriental de l'Albera sud, que podem situar a finals del IV mil·lenni aC.

Noves roques amb gravats prehistòrics als Vilars (Espolla, Alt Empordà) / Enric Carreras, Josep Tarrús Galter
Carreras, Enric


En: 118526 El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Vol. I. Figueres : Institut d'Estudis Empordanesos, 2007. p. 205-216 : il

Referències bibliogràfiques.

L'Excavació i restauració del dolmen del Puig d'Arques, l'any 2001 (St. Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà) / J. Tarrús, E. Carreras, I. Puidevall, [et al.]; annex a cura de F. Burjachs, I. Expòsito



En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, núm. 25 (2006) , p. 5-24 : il., gràf., map.
Bibliografia. Inclou Annex. Anàlisi palinològica a cura de F. Burjachs i I. Expòsito.

A final de l'any 2001 i principi del 2002 el grup Geseartt es va ocupar de la reexcavació del dolmen del Puig d'Arques (St. Cebrià dels Alls, Cruïlles, Baix Empordà). Com a resultat dels treballs, es va descobrir l'accés original del dolmen, un corredor amb murs de pedra seca, i l'estructura esglaonada del seu túmul. La restauració del megàlit va implicar la recol·locació al seu lloc del fragment de coberta que restava i la consolidació dels murs de pedra seca del corredor i dels esglaons del túmul. Actualment, aquest sepulcre de corredor o galeria catalana, amb les parets convergents o en V, és un dels monuments megalítics més interessants de visitar del Baix Empordà.